Grandes Fortunas

Hace algunos día en Microsiervos enlazaban un artículo de la Wikipedia que hablaba sobre el origen de los nombres de algunas marcas conocidas. Como estaba en inglés y me parecía interesante dejo una selección traducida.

3Com ” fabricante de productos de red, “Computer Communication Compatibility”.
3M ” de Minnesota Mining and Manufacturing Company, la cual comenzó con la extracción de corundum usado para hacer sandpaper.
Adidas “del nombre de su fundador Adolf (Adi) Dassler.
Adobe ” del nombre del rio Adobe Creek que corría por detrás de las casas de sus fundadores John Warnock y Chuck Geschke.
Akai ” tecnicamente significa “rojo” en japonés, pero en Japón se suele utilizar para referirse al color del sol naciente, como se puede ver en la bandera de este pais.
Alcatel ” de Société Alsacienne de Constructions Atomiques, de Télécomunications et d’Electronique.
Alfa Romeo ” la compañia originariamente era conocida como ALFA, un acronimo para Anonima Lombarda Fabbrica Automobili. Cuando Nicola Romeo compró ALFA en 1915, su apellido fue añadido.
AMD ” Advanced Micro Devices.
Amstrad ” Amstrad Consumer Electronics plc fue fundada por Sir Alan Michael Sugar en el Reino Unido. El nombre es una contracción de Alan Michael Sugar Trading.
Aston Martin ” de las carreras de “Aston Hill” (cerca de Aston Clinton) donde la compañia fue fundada, y el apellido de Lionel Martin, fundador de la compañia.

AT&T ” La American Telephone and Telegraph Corporation cambió oficialmente su nombre a AT&T en los noventa.
Atari ” Llamada así por el juego de tablero Go. “Atari” es una palabra japonesa que describe la posición en la cual las piedras de tus oponentes estan en peligro de ser capturadas. Es similar, pero no igual, al “jaque” en el ajedrez. La compañia de juegos es originaria de America pero deseaba un nombre con sonido japones.
Audi ” La traducción al Latín de la palabra alemana ‘Horch’. El fundador August Horch.
BBC ” de British Broadcasting Corporation, originariamente British Broadcasting Company.
BMW “abreviatura de Bayerische Motoren Werke (Bavarian Motor Factories).
Bridgestone ” Recibe el nombre de su fundador Shojiro Ishibashi. El apellido Ishibashi (石橋) significa “stone bridge”, o “bridge of stone”.
Bultaco ” Empresa catalana de motocicletas, la cual desapareció en los 80s. Su nombre procedía de su fundador: Paco Bultó.
C&A ” Recibe este nombre por los hermanos Clemens and August Brenninkmeijer, que fundaron una empresa textil llamada C&A en Holanda en 1841.
Cadillac ” Del explorador francés Antoine Laumet de La Mothe (s XVIII), señor de Cadillac, fundador de Detroit, Michigan. Cadillac es una pequeña ciudad al sur de Francia.
Caprabo ” Supermercados catalanes, fundados por Carbó, Prats y Bonet.
Colgate-Palmolive ” Formadas por la fusión de las empresas de jabones Colgate & Company and Palmolive-Peet. Peet fue fundada 1953. Colgate fue llamada así por William Colgate, un inmigrante inglés, el cual abrió una empresa de almidón, jabón y velas en New York City en 1806. Palmolive recibe el nombre de los dos aceites (Palm and Olive) usados en su fabricación.
Daewoo “El fundador de la compañia Kim Woo Chong la llamó Daewoo, lo que significa “Great House” o “Great Universe” en Korean.
Fiat ” acronimo de Fabbrica Italiana Automobili Torino (Italian Factory of Cars of Turin).
Fuji ” Por el monte Fuji, la montaña más alta de Japón.
H&M ” Nombre recibido por Hennes & Mauritz.
Honda ” Del nombre de su fundador, Soichiro Honda.
IBM ” International Business Machines.
IKEA ” Acrónimo de Ingvar Kamprad’s Economical Alternative, basado en las iniciales del fundador sueco Ingvar Kamprad. El acrónimo es una frase sueca, pero la traducción coincide en inglés.
Intel ” Bob Noyce y Gordon Moore inicialmente llamaron a su empresa N M Electronics. En definitiva Moore Noyce Electronics, la cual sonaba a “more noise” (mucho ruido) que no era un buen nombre para una empresa de electronica. Despues, Integrated Electronics quedandose finalmente con su inciales (INTegrated ELectronics).
JVC ” de Japan Victor Company.
Lada ” del nombre de una deidad eslava.
LEGO ” combinacion danesa “leg godt”, la cual significa “play well.” Lego también significa “pongo junto” en Latín, pero LEGO Group insiste en que es una coincidencia y la etimologia de la palabra es puramente danesa. Años antes de que las pequeñas piezas de plastico fueran inventadas, LEGO fabricaba muñecos de madera.
LG ” de la combinación de dos populares empresas coreanas, Lucky y Goldstar.
MGM ” Metro-Goldwyn-Mayer fue formada por la fusion de tres productoras: Metro Picture Corporation, Goldwyn Pictures Corporationy Louis B. Mayer Pictures.
Mitsubishi ” La palabra Mitsubishi (三菱) tiene dos partes: mitsu que significa árbol y hishi (cambiada por bishi en mitad del nombre) significa castaña de agua.
Motorola ” Founder Paul Galvin came up with this name when his company (at the time, Galvin Manufacturing Company) started manufacturing radios for cars. Many audio equipment makers of the era used the “ola” ending for their products, most famously the “Victrola” phonograph made by the Victor Talking Machine Company. The name was meant to convey the idea of “sound” and “motion”. It became so widely recognized that the company later adopted it as the company name.
NEC - Nippon Electric Company.
Nintendo ” Nintendo está compuesta por tres caracteres Kanji, Nin-ten-do. Los dos primeros se puede traducir por “El Cielo bendice el trabajo duro”; do es una finalización común para referirse a una tienda.
Nissan “La empresa en sus inicios era conocida como Nippon Sangyo lo que significa “Industria Japonesa”.
Pixar ” La palabra Pixar fue sacada de Pixel y del nombre del co-fundador original Alvy Ray Smith.
Repsol ” Nombre derivado de Refineria de Petroleo de escombreras Oil.
SAAB ” Fundada en 1937 en Suecia como Svenska Aeroplan aktiebolaget” (Compañia Sueca de Aviones) abreviado SAAB.
Samsonite ” Del personaje biblico Samson, conocido por su fuerza.
SEGA ” Service Games of Japan fue fundado por Marty Bromley (un americano) para importar mesas de pinball a Japón para su uso en las bases militares americanas.
Sharp ” La compañia japonesa de electrónica de consumo se llama así por su primer producto, un lapiz que “siempre-afilado” (ever-sharp pencil).
Siemens ” fundada en 1847 por Werner von Siemens y Johann Georg Halske. La compañia en sus inicios fue denominada Telegraphen-Bau-Anstalt von Siemens & Halske.
Smart ” Swatch + Mercedes + Art.
SNK ” Shin Nihon Kikaku, traducido por Planes para un Nuevo Japón.
Subaru ” Es el nombre japonés de la constalación conocida por los occidentales como Pleiades o las Siete Hermanas. Subaru fue formada por la fusión de otras siete compañias, y la constelación está represntada en el logo de la marca.
Toshiba ” De la fusión de dos grandes compañias Tokyo Denki (Tokyo Electric Co) y electrical firm Shibaura Seisaku-sho (Shibaura Engineering Works).

El microordinador més famós de tots els temps compleix 25 anys mentre els seus successors directes encara arrosseguen la seva herència per a les coses bones i les dolentes.



Molt ha plogut d’ençà que el 12 d’agost del 1981 la International Business Machines presentés el seu model 5150 de microordinador, més conegut com a Personal Computer i que passaria a la història per l’abreviatura d’aquestes paraules: PC. 25 anys després, què estem celebrant exactament?



Celebrem la sortida al mercat d’una màquina concreta, però també d’un cúmul de circumstàncies que van portar a aquesta màquina a convertir-se en la què marcaria l’evolució del maquinari més àmpliament emprat des d’aleshores i fins als nostres dies.



El concepte de microordinador no era nou quan IBM va treure el PC al mercat; altres companyies com Apple triomfaven en aquell temps, i en el si de Big Blue (sobrenom amb el qual es coneix afectuosament a IBM) van haver d’adoptar mesures per entrar en un mercat que al principi havien menyspreat, i en el qual els seus primers intents van acabar en fracàs.



El model 5150 de microordinador d’IBM es basava en un microprocessador Intel 8088 a 4,77 MHz. i usava com a sistema operatiu un programari molt semblant al CP/M, l’anomenat PC-DOS (de Disk Operating System), desenvolupat per Microsoft amb el concurs de la pròpia IBM.



Dos van ser els principals factors que van permetre el pas a la història del PC: d’una banda, i al no confiar que la venda de programari pogués constituir un negoci per si mateix, IBM va decidir subcontractar la creació d’un sistema operatiu per a la seva màquina. La tasca va recaure en Microsoft, una de les puixants companyies sorgides a la dècada dels setantaa l’empara de l’auge dels microordinadors. El tracte tancat per la companyia de Bill Gates i Paul Allen amb IBM incloïa la llibertat de Microsoft per empaquetar el producte resultant del seu acord i vendre’l sota una altra denominació (MS-DOS, Microsoft Disk Operating System) a terceres parts.



D’altra banda, sembla -i segons explica la llegenda- que IBM no va cobrir legalment de forma adequada a la seva nova creació, el que permetia a qualsevol empresa que pogués, fer còpies que funcionaven de la mateixa manera que el PC original. Intel venia el processador i Microsoft el sistema operatiu, de forma que podent-se copiar l’arquitectura de la màquina, qualsevol companyia fabricant d’ordinadors podia tenir almercat un PC-compatible per un preu més barat al què oferia IBM… Era el principi d’una època.



Amb inusitada celeritat, la nova arquitectura va anar conquerint el mercat fins pràcticament arraconar a la resta d’arquitectures; bona mostra d’això són els ordinadors Amiga, que amb prou feines sobreviuen avui sense actualitzacions en el maquinari des de fa anys, i amb molt lleugeres actualitzacions en el programari. Només els Apple Macintosh han resistit dignament, malgratque a la fi -i amb el canvi d’arquitectura- s’han acostat també al PC.



La perspectiva per als propers anysés encoratjadora en quant que el llegat PC continuarà evolucionant, però també sentimentalment trist perquè s’abandonaran les restes que encara queden de l’arquitectura original, i més concretament la BIOS, que serà substituïda per l’EFI (Extensible Firmware Interface).



En qualsevol cas… feliç 25è aniversari PC!

How NOT to Pose for Photos

El microordinador més famós de tots els temps compleix 25 anys mentre els seus successors directes encara arrosseguen la seva herència per a les coses bones i les dolentes.Molt ha plogut d’ençà que el 12 d’agost del 1981 la International Business Machines presentés el seu model 5150 de microordinador, més conegut com a Personal Computer i que passaria a la història per l’abreviatura d’aquestes paraules: PC. 25 anys després, què estem celebrant exactament?Celebrem la sortida al mercat d’una màquina concreta, però també d’un cúmul de circumstàncies que van portar a aquesta màquina a convertir-se en la què marcaria l’evolució del maquinari més àmpliament emprat des d’aleshores i fins als nostres dies.El concepte de microordinador no era nou quan IBM va treure el PC al mercat; altres companyies com Apple triomfaven en aquell temps, i en el si de Big Blue (sobrenom amb el qual es coneix afectuosament a IBM) van haver d’adoptar mesures per entrar en un mercat que al principi havien menyspreat, i en el qual els seus primers intents van acabar en fracàs.El model 5150 de microordinador d’IBM es basava en un microprocessador Intel 8088 a 4,77 MHz. i usava com a sistema operatiu un programari molt semblant al CP/M, l’anomenat PC-DOS (de Disk Operating System), desenvolupat per Microsoft amb el concurs de la pròpia IBM.Dos van ser els principals factors que van permetre el pas a la història del PC: d’una banda, i al no confiar que la venda de programari pogués constituir un negoci per si mateix, IBM va decidir subcontractar la creació d’un sistema operatiu per a la seva màquina. La tasca va recaure en Microsoft, una de les puixants companyies sorgides a la dècada dels setanta a l’empara de l’auge dels microordinadors. El tracte tancat per la companyia de Bill Gates i Paul Allen amb IBM incloïa la llibertat de Microsoft per empaquetar el producte resultant del seu acord i vendre’l sota una altra denominació (MS-DOS, Microsoft Disk Operating System) a terceres parts.D’altra banda, sembla -i segons explica la llegenda- que IBM no va cobrir legalment de forma adequada a la seva nova creació, el que permetia a qualsevol empresa que pogués, fer còpies que funcionaven de la mateixa manera que el PC original. Intel venia el processador i Microsoft el sistema operatiu, de forma que podent-se copiar l’arquitectura de la màquina, qualsevol companyia fabricant d’ordinadors podia tenir al mercat un PC-compatible per un preu més barat al què oferia IBM… Era el principi d’una època.Amb inusitada celeritat, la nova arquitectura va anar conquerint el mercat fins pràcticament arraconar a la resta d’arquitectures; bona mostra d’això són els ordinadors Amiga, que amb prou feines sobreviuen avui sense actualitzacions en el maquinari des de fa anys, i amb molt lleugeres actualitzacions en el programari. Només els Apple Macintosh han resistit dignament, malgrat que a la fi -i amb el canvi d’arquitectura- s’han acostat també al PC.La perspectiva per als propers anys és encoratjadora en quant que el llegat PC continuarà evolucionant, però també sentimentalment trist perquè s’abandonaran les restes que encara queden de l’arquitectura original, i més concretament la BIOS, que serà substituïda per l’EFI (Extensible Firmware Interface).En qualsevol cas… feliç 25è aniversari PC!