Grandes Fortunas

Tem que ser o próprio cliente a montá-la! Este conceito foi idealizado por um sueco de seu nome Ingvar Kamprad, e como era originário da pequena vila de Elmtaryd Agunnaryd, decidiu juntar todas as iniciais e assim nasceu o IKEA. …

Tem que ser o próprio cliente a montá-la! Este conceito foi idealizado por um sueco de seu nome Ingvar Kamprad, e como era originário da pequena vila de Elmtaryd Agunnaryd, decidiu juntar todas as iniciais e assim nasceu o IKEA. …

Muito sucesso para você, e que seu nome esteja na lista dos 10 mais ricos do mundo daqui a alguns anos. Eliziane Andrade PS: Para os que desejarem saber mais detalhes sobre o mundo das 10 maiores fortunas da atualidade, leia: …

IKEA foi fundada em Älmhult, Suécia no ano de 1943 por Ingvar Kamprad, então com 17 anos. O nome da companhia é composto pelas primeiras letras de seu nome além das primeiras letras dos nomes da propriedade e da vila em que cresceu: …

Confesso que para mim é como um brinquedo de adulto. Benvingut a la República Independent de Casa teva IKEA foi fundada em Älmhult, Suécia no ano de 1943 por Ingvar Kamprad, então com 17 anos. O nome vem das primeiras letras de seu nome …

O nome vem das primeiras letras de seu nome e da propriedade e da vila em que cresceu: Ingvar Kamprad Elmtaryd Agunnaryd. IKEA é especializada na venda de móveis de baixo custo, distribuidos em revendas próprias e para que sejam …

El microordinador més famós de tots els temps compleix 25 anys mentre els seus successors directes encara arrosseguen la seva herència per a les coses bones i les dolentes.



Molt ha plogut d’ençà que el 12 d’agost del 1981 la International Business Machines presentés el seu model 5150 de microordinador, més conegut com a Personal Computer i que passaria a la història per l’abreviatura d’aquestes paraules: PC. 25 anys després, què estem celebrant exactament?



Celebrem la sortida al mercat d’una màquina concreta, però també d’un cúmul de circumstàncies que van portar a aquesta màquina a convertir-se en la què marcaria l’evolució del maquinari més àmpliament emprat des d’aleshores i fins als nostres dies.



El concepte de microordinador no era nou quan IBM va treure el PC al mercat; altres companyies com Apple triomfaven en aquell temps, i en el si de Big Blue (sobrenom amb el qual es coneix afectuosament a IBM) van haver d’adoptar mesures per entrar en un mercat que al principi havien menyspreat, i en el qual els seus primers intents van acabar en fracàs.



El model 5150 de microordinador d’IBM es basava en un microprocessador Intel 8088 a 4,77 MHz. i usava com a sistema operatiu un programari molt semblant al CP/M, l’anomenat PC-DOS (de Disk Operating System), desenvolupat per Microsoft amb el concurs de la pròpia IBM.



Dos van ser els principals factors que van permetre el pas a la història del PC: d’una banda, i al no confiar que la venda de programari pogués constituir un negoci per si mateix, IBM va decidir subcontractar la creació d’un sistema operatiu per a la seva màquina. La tasca va recaure en Microsoft, una de les puixants companyies sorgides a la dècada dels setantaa l’empara de l’auge dels microordinadors. El tracte tancat per la companyia de Bill Gates i Paul Allen amb IBM incloïa la llibertat de Microsoft per empaquetar el producte resultant del seu acord i vendre’l sota una altra denominació (MS-DOS, Microsoft Disk Operating System) a terceres parts.



D’altra banda, sembla -i segons explica la llegenda- que IBM no va cobrir legalment de forma adequada a la seva nova creació, el que permetia a qualsevol empresa que pogués, fer còpies que funcionaven de la mateixa manera que el PC original. Intel venia el processador i Microsoft el sistema operatiu, de forma que podent-se copiar l’arquitectura de la màquina, qualsevol companyia fabricant d’ordinadors podia tenir almercat un PC-compatible per un preu més barat al què oferia IBM… Era el principi d’una època.



Amb inusitada celeritat, la nova arquitectura va anar conquerint el mercat fins pràcticament arraconar a la resta d’arquitectures; bona mostra d’això són els ordinadors Amiga, que amb prou feines sobreviuen avui sense actualitzacions en el maquinari des de fa anys, i amb molt lleugeres actualitzacions en el programari. Només els Apple Macintosh han resistit dignament, malgratque a la fi -i amb el canvi d’arquitectura- s’han acostat també al PC.



La perspectiva per als propers anysés encoratjadora en quant que el llegat PC continuarà evolucionant, però també sentimentalment trist perquè s’abandonaran les restes que encara queden de l’arquitectura original, i més concretament la BIOS, que serà substituïda per l’EFI (Extensible Firmware Interface).



En qualsevol cas… feliç 25è aniversari PC!

How NOT to Pose for Photos

El microordinador més famós de tots els temps compleix 25 anys mentre els seus successors directes encara arrosseguen la seva herència per a les coses bones i les dolentes.Molt ha plogut d’ençà que el 12 d’agost del 1981 la International Business Machines presentés el seu model 5150 de microordinador, més conegut com a Personal Computer i que passaria a la història per l’abreviatura d’aquestes paraules: PC. 25 anys després, què estem celebrant exactament?Celebrem la sortida al mercat d’una màquina concreta, però també d’un cúmul de circumstàncies que van portar a aquesta màquina a convertir-se en la què marcaria l’evolució del maquinari més àmpliament emprat des d’aleshores i fins als nostres dies.El concepte de microordinador no era nou quan IBM va treure el PC al mercat; altres companyies com Apple triomfaven en aquell temps, i en el si de Big Blue (sobrenom amb el qual es coneix afectuosament a IBM) van haver d’adoptar mesures per entrar en un mercat que al principi havien menyspreat, i en el qual els seus primers intents van acabar en fracàs.El model 5150 de microordinador d’IBM es basava en un microprocessador Intel 8088 a 4,77 MHz. i usava com a sistema operatiu un programari molt semblant al CP/M, l’anomenat PC-DOS (de Disk Operating System), desenvolupat per Microsoft amb el concurs de la pròpia IBM.Dos van ser els principals factors que van permetre el pas a la història del PC: d’una banda, i al no confiar que la venda de programari pogués constituir un negoci per si mateix, IBM va decidir subcontractar la creació d’un sistema operatiu per a la seva màquina. La tasca va recaure en Microsoft, una de les puixants companyies sorgides a la dècada dels setanta a l’empara de l’auge dels microordinadors. El tracte tancat per la companyia de Bill Gates i Paul Allen amb IBM incloïa la llibertat de Microsoft per empaquetar el producte resultant del seu acord i vendre’l sota una altra denominació (MS-DOS, Microsoft Disk Operating System) a terceres parts.D’altra banda, sembla -i segons explica la llegenda- que IBM no va cobrir legalment de forma adequada a la seva nova creació, el que permetia a qualsevol empresa que pogués, fer còpies que funcionaven de la mateixa manera que el PC original. Intel venia el processador i Microsoft el sistema operatiu, de forma que podent-se copiar l’arquitectura de la màquina, qualsevol companyia fabricant d’ordinadors podia tenir al mercat un PC-compatible per un preu més barat al què oferia IBM… Era el principi d’una època.Amb inusitada celeritat, la nova arquitectura va anar conquerint el mercat fins pràcticament arraconar a la resta d’arquitectures; bona mostra d’això són els ordinadors Amiga, que amb prou feines sobreviuen avui sense actualitzacions en el maquinari des de fa anys, i amb molt lleugeres actualitzacions en el programari. Només els Apple Macintosh han resistit dignament, malgrat que a la fi -i amb el canvi d’arquitectura- s’han acostat també al PC.La perspectiva per als propers anys és encoratjadora en quant que el llegat PC continuarà evolucionant, però també sentimentalment trist perquè s’abandonaran les restes que encara queden de l’arquitectura original, i més concretament la BIOS, que serà substituïda per l’EFI (Extensible Firmware Interface).En qualsevol cas… feliç 25è aniversari PC!

Parlava no fa pas massa Xavier Roig a e-noticies de les fundacions sense ànim de lucre que alguns empresaris per tenen com a obra social i on destinen alguns dels seus excedents per promoure el benestar, la cultura o el que els interessa en la seva comunitat o a escala mundial. Se n’ha parlat molt últimament arran de la donació multimilionària que ha fet Warren Buffet de 31.000 milions de dòlars a la fundació Bill i Melinda Gates, ara que Gates es jubila de Microsoft per dedicar-se a la seva fundació humanitària on ja ha aconseguit alguns bons resultats i ha fet quantioses donacions a l’Hospital Clínic de Barcelona.Roig parla del paper cabdal de la fundació Lluís Carulla (fundada pel mateix Lluís Carulla, ex-president d’Agroliment, i abans anomenada Fundació Jaume I) en la promoció de la literatura catalana (segons els científics aquella que es fa en català) sobretot a nivell exterior i dirigida per l’ex-secretari de presidència Carles Duarte (també poeta i articulista de el periódico). La feina de la fundació Carulla era glossada no fa pas massa per Sam Abrams en aquest article a l’Avui, on la comparava amb la nul.litat de l’Institut Ramon Llull (institució pública que des de l’arribada de Caterina Mieras no aixeca cap, s’ha vist desintegrat i ha vist passar dos directors, el dimitit i no nomenat Xavier Folch i el periodista Emilio Manzano). La literatua catalana antiga a l’editorial Barcino i la colecció els nostres clàssics són els seus principals llegats.Roig deia que algunes de les donacions d’empresaris catalans fan riure i, precisament avui, la vanguardia fa un article on mostra els principals empresaris amb fundacions privades sense ànim de lucre espanyols i catalans. A part del fet que els catalans no fan ombra als espanyols i que la Vila Casas està mal escrit, recalcar la presència de la Fundació Bernat Metge de l’institut Cambó i la citada Carulla. Realment mouen pressupostos petits al voltant d’un milió d’euros.Una altra bona opció per a multimilionaris són les sicav, societats amb índexs impositius baixos que eviten la fuga de capitals, genialment explicades per Francesc Cabana i Vancells en aquest article “qui té molts diners, té una sicav”. El fundador de Mango és una de les grans fortunes catalanes amb Sicav.A la fotografia Carles DuarteFREEWAY LIGHTS AND “LIGHT AND EASY” LISTENINGNo pictures! I am a genius and left my camera in Malaysia with Willoughby. We were walking around Kuala Lumpur and I put my camera in his daypack thinking, “I need to get that out before I leave for HK”. I have had a great time this last week traveling with the gang and Will through Macau and into Malaysia. Will, Susan and I split off from Peter, Michael and Anne in Kuala Lumpur. We went to the east coast of Malaysia to the Perhentian Islands - a basic paradise situation. We stayed in a chalet right on the beach with white sand and brilliant blue water. You will have to trust me on this until I get my camera back and can post some images. We snorkeled and swam in the warm water. I have never seen such amazing underwater sights. I don’t want to get too over-the-top with the description of these things, but it was great: we swam with huge turtles, played with little clown fish hanging out in sea anemones, and saw the most amazing coral. There were downsides to staying on an island paradise, mainly bugs: Huge spiders, huge mosquitoes, and bedbugs. I survived so that is all that counts. Kuala Lumpur was amazing as well. I fell in love with the city. The people are so kind and the food is great. There are too many things to mention so I will just mention the first and last impression you receive of KL, the 40 mile drive to the airport. Last night we were driving out to the airport after saying goodbye to Will and I was sitting there in the cab listening to “Light and Easy” that the driver had on the radio and taking in the massive freeway that connects the city center to the airport. The freeway gently curves around green rolling hills outside of KL. The closely spaced freeway lights marching along each side into the distance gave the freeway a extraterrestrial feel, each light blending into a continuous line that traced the freeway off to the horizon. It was very surreal seeing this incredible infrastructure and listening to the Moody Blues singing “Nights in White Satin”. I had to keep telling myself that I was actually in the country called Malaysia.I hope to have my camera back soon so I can get some pictures up.

Parlava no fa pas massa Xavier Roig a e-noticies de les fundacions sense ànim de lucre que alguns empresaris per tenen com a obra social i on destinen alguns dels seus excedents per promoure el benestar, la cultura o el que els interessa en la seva comunitat o a escala mundial. Se n’ha parlat molt últimament arran de la donació multimilionària que ha fet Warren Buffet de 31.000 milions de dòlars a la fundació Bill i Melinda Gates, ara que Gates es jubila de Microsoft per dedicar-se a la seva fundació humanitària on ja ha aconseguit alguns bons resultats i ha fet quantioses donacions a l’Hospital Clínic de Barcelona.
Roig parla del paper cabdal de la fundació Lluís Carulla (fundada pel mateix Lluís Carulla, ex-president d’Agroliment, i abans anomenada Fundació Jaume I) en la promoció de la literatura catalana (segons els científics aquella que es fa en català) sobretot a nivell exterior i dirigida per l’ex-secretari de presidència Carles Duarte (també poeta i articulista de el periódico). La feina de la fundació Carulla era glossada no fa pas massa per Sam Abrams en aquest article a l’Avui, on la comparava amb la nul.litat de l’Institut Ramon Llull (institució pública que des de l’arribada de Caterina Mieras no aixeca cap, s’ha vist desintegrat i ha vist passar dos directors, el dimitit i no nomenat Xavier Folch i el periodista Emilio Manzano). La literatua catalana antiga a l’editorial Barcino i la colecció els nostres clàssics són els seus principals llegats.
Roig deia que algunes de les donacions d’empresaris catalans fan riure i, precisament avui, la vanguardia fa un article on mostra els principals empresaris amb fundacions privades sense ànim de lucre espanyols i catalans. A part del fet que els catalans no fan ombra als espanyols i que la Vila Casas està mal escrit, recalcar la presència de la Fundació Bernat Metge de l’institut Cambó i la citada Carulla. Realment mouen pressupostos petits al voltant d’un milió d’euros.
Una altra bona opció per a multimilionaris són les sicav, societats amb índexs impositius baixos que eviten la fuga de capitals, genialment explicades per Francesc Cabana i Vancells en aquest article “qui té molts diners, té una sicav”. El fundador de Mango és una de les grans fortunes catalanes amb Sicav.
A la fotografia Carles Duarte